Minería y huelga general : una década de huelgas generales en la minería del carbón. España, 1982 - 1991
García Piñeiro, Ramón

Ayer. (Madrid. Núm 4 (1991) p. 213-234)

L'article analitza l'ús de la vaga general en el sector miner com a forma de combatre la desertització industrial de la mineria que s'experimentà a partir de la dècada de 1980. En aquest sentit, l'autor fa referència a la història complexa i conflictiva de l'activitat minera, amb precedents de lluita laboral fonamentalment defensiva que es manifestaren durant bona part del franquisme. Davant la crisi progressiva a les conques mineres i l'amenaça somorta de reconversió, el 1985 se celebrà una primera vaga que demostrà el dinamisme de l'activitat sindical minera i que reuní CCOO i UGT en protesta per la incertesa del sector i la inseguretat laboral que encara s'experimentava. A partir d'aquest punt de partida, l'article narra l'evolució posterior fins a les grans agitacions de 1990 i 1991, així com les negociacions que s'esdevingueren en l'endemig i l'aparició de tendències diferents dins del mateix govern en un moment marcat per la dimissió d'Alfonso Guerra. A mode de conclusió, el document analitza finalment també la conveniència de les Vagues generals mineres, d'acord amb l'experiència històrica, tant per a conservar com per a millorar les condicions de treball.

El Obrero ya no tiene quien le escriba : la movilización social en el "tardofranquismo" a través de la historiografía más reciente
García Piñeiro, Ramón

Historia del Presente. (Madrid. Núm 1 (2002) p. 104-115)

L'autor defensa la tesi que durant la dècada de 1990 hauria perdut puixança l'impuls historiogràfic iniciat per un seguit d'investigadors que, a les acaballes del franquisme, van convertir la recuperació de la memòria històrica dels més desafavorits en un exercici de dissentiment. Aquest mateix compromís cívic, després de la recuperació de les llibertats, va ser assumit en la dècada dels vuitanta per noves generacions d'investigadors. Ja sense traves, aquests anaren desgranant aportacions en les quals la urgència reivindicativa i apassionada va deixar pas a una reflexió més serena i crítica. En el camp de la història social espanyola, es van promoure enfocaments molt variats. En bona mesura, aquests van quedar reflectits en el Congrés Internacional sobre "La oposición al régimen de Franco" celebrat el 1988. Segons l'autor, aquesta trobada va demostrar la riquesa de les línies de recerca en curs, però alhora va marcar el zenit d'un objecte d'estudi que, a partir d'aleshores, hauria perdent capacitat de seducció entre els investigadors i, igualment receptivitat social. El creixent desdeny s'explicaria pel declivi de la classe obrera, afectada per la desindustrialització i la cristal·lització de formes més flexibles de relacions laborals, l'eclosió de nous moviments socials, aliens en part al conflicte de classe, i l'aparent derrota del Marxisme en l'anomenat "pensament únic".